Les iaies pleguem!

Ens morim. Som massa velles per seguir aquest ritme. No podem més i hem decidit deixar-ho. Tot plegat, perquè creiem que ja hem fet la feina que volíem: obrir escletxes dialèctiques per poder dir allò que massa vegades callem per por, vergonya o desconeixement. Volíem donar una oportunitat a la paraula i creiem que ho hem aconseguit.

Ara bé, estem convençudes que queda molta feina per a fer i, per això, animem a tots aquells i aquelles que tinguin coses a dir perquè facin un pas endavant i parlin. Sortiu dels vostres amagatalls! Animeu-vos a prendre la paraula! Digueu el que penseu i no el que volen que penseu! Cal que Granollers tingui més gent que s’atreveixi a qüestionar, a dir, a cridar, a proposar...

Estem convençudes que algú altre prendrà el relleu i que serà prou digne de seguir el treball que hem començat.

Siguem lliures altra volta i somniem el futur junts!


Aquí us deixem el nostre testament:

Volem una ciutat de nens i joguines, de carrers sense por. D’esforços compartits i d’il•lusions aconseguides. Una ciutat desperta, humil i orgullosa. Que s’esforci dia a dia. Jorn a jorn per trobar el futur. Que no tremoli davant les adversitats, que no afluixi el pas, que no perdi el nord.

Volem una ciutat d’homes i dones lliures, de pares que estimen pares i mares que estimen mares, de pares i mares, d’avis i tietes... de famílies grans i petites, monoparentals, heterosexuals, homosexuals i moltes altres coses més. Famílies, persones, ciutadans que es mirin els ulls i es donin la mà per arribar més lluny i créixer plegats.

No volem una ciutat funcionària. Trista i resignada a no ser ni mar ni muntanya. No volem deixar de somniar, ni creure que no és possible. No volem una ciutat plena de gent emprenyada que diu que tot és culpa dels polítics, ni polítics que diuen que el problema és de la gent. El problema és d’uns i dels altres. Uns per no escoltar i els altres per no entendre. Uns per no voler dir res i els altres per no voler fer res del que, a vegades, els hi diuen.

Volem una ciutat. La fem possible?

Amb tot l’amor us diem adéu.

Feu-nos el favor de fer, de Granollers, una ciutat millor.


Maria Teresa de Montserrat
Maria Carme de Montserrat

Tot el que volem pel 2009 i els Reis no ens han portat

- Un cinema integrat a la ciutat.
- Un títol pel Balonmano Granollers.
- Un regidor nou (que cadascú triï de què).
- Un equipament municipal útil i ben gestionat (amb un, estarem contentes!).
- Un bar al centre de la ciutat amb poca llum, bona música i que no tanqui a les 11 de la nit!
- Uns veïns que visquin al costat d’aquest bar i sàpiguen que aquest és el preu a pagar al viure a una ciutat.
- Una plaça que no sigui grisa i desagradable com les que fan ara.
- Un partit d’esquerres de veritat.
- Una Festa Major més petita i més sentida.
- Un negre treballant a Can Sitges.
- Una xerrada amb més de 20 persones a l’Anònims.
- Un plat nou al Mirallet (quan fa que no canvien la carta?).
- Un castell de 9 dels Xics de Granollers.- Un informatiu de Granollers TV on no surti l’alcalde.
- Un regidor que parli bé (un dels que hi ha, s’entén...).
- Un espai de crítica (sigui quin sigui, si us plau)


Maria Teresa de Montserrat

Bon Nadal, Granollers!

A en Mayo i la seva omnipresència, a en Joan Garriga i la seva sabiduria, a en Jordi Planas perquè sàpiga trobar un sentit al Pla Estratègic, a en Paco Cruz i les seves ganes de recuperar les tradicions festives, a la Montserrat Ponsa i les seves eternes ganes de lluita, a en Santi Montagud i la seva poesia, a en Payàs perquè s’estima la ciutat, a la Maria Teresa Palé per recordar-nos que una altra política és possible, a en Lluc Peláez per ensenyar-nos què vol dir solidaritat, a l’Agustí Corominas perquè una imatge val més que mil paraules, a en Carles Masjuan perquè l’activisme segueix sent necessari, a la Maria Angeles Olano perquè no és mala persona, en Jordi Ribó perquè fa unes fotos molt xules, a l’AC perquè, tot i ser del PSC, fa coses molt interessants, a l’Amadeu Barbany perquè és un comerciant de tota la vida, a la Fonda Europa per tants i tants cafès amb llet, al Dr. Vallbona perquè dóna vida, a tots els i les escombriaires perquè ens netejen la ciutat, a en Pius Canal perquè ho fa amb el cor, a l’Esquerda perquè són el futur, als morts i mortes pel bombardeig del 38 perquè són la nostra història, al nou capellà perquè tingui una bona arribada, al nou bisbe de Girona perquè recordi que Granollers és part del seu passat, als Blancs perquè imaginin, als Blaus perquè no deixin de superar-se, als barris de la ciutat perquè sàpiguen que ells també són Granollers, a l’Esport Club perquè pagui als seus jugadors, al Bàsquet Granollers perquè torni a l’ACB, al BM Granollers perquè torni a guanyar algun títol important, a la Pedra de l’Encant perquè segueixi marcant amb fermesa l’esdevenir de la ciutat, al Xiprer perquè són el nostre referent en un món ple d’egoïsme, als nens i nenes de la Fundació Privada Vallès Oriental perquè volem un món per a tothom, als nous granollerins i granollerines que parlen llengues diferents i vénen de països llunyans, perquè sentin que la ciutat els rep amb els braços oberts, a en Josep Manau perquè foti un moc als de la Renfe i els hi digui que sense ell les coses tampoc funcionen, a en Jaume Anfruns perquè els constructors facin pisos a preus assequibles per a tothom, a la Mercè Relats i la feina que fa Càritas, a l’Anna Jansana i la lluita perquè el català sigui la llengua compartida per als granollerins i granollerines, a la Pepita Maymó perquè les petites i mitjanes empreses segueixin sent el motor de la nostra economia, a en Jaume Vernet perquè els sindicats facin millor la seva feina, a l’Anna Maria Piera perquè Granollers segueixi sent terra de músics, a la Isabel Alcalde perquè volem la república, al rapsode del Vallès perquè ens reciti el vers de Nadal, als malalts, als pobres, als rics, als coloms de la Porxada, a la Paquita de les flors, a l’Antoniu de Cal Pobre, a la Conxi dels congelats i a tots els granollerins i granollerines, a la gent del teatre, a la gent de l’esport, a la gent de l’esbart i a en Pep de Ca l’apotecari.
A tots i a totes, Bon Nadal i molta salut.
Sou imprescindibles per a seguir fent, de Granollers, la millor ciutat del món.

Maria Carme de Montserrat

Quins nassos de premi!

Fa 3 anys la Colla del Blaus –aquells de la Festa Major, saben? – van tenir una bona iniciativa. Crear el premi Home dels Nassos a «...aquelles accions u omissions, declaracions, fets o similars que hagin realitzat persones (homes o dones) o institucions (públiques o privades) de Granollers durant l’any i que responguin a l’expressió popular: quins nassos! (tan en positiu com en negatiu)...».

Durant aquests 3 anys d’història hi ha hagut candidats i candidates de tot tipus, des de felicitacions sinceres a burles públiques –i necessàries– que mereixien aquesta expressió. El 2005 hi destacaven, entre d’altres, el Club Natació Granollers per les fuites en la piscina, l’okupació express d’una tal Assembla de Resistències –algú els coneix i sap si es continuen resistint? –, la Troca i la Policlínica. En la segona, el 2006, edició hi podíem trobar el Centre Cultural la Caixa per la seva indefinició, els Cinemes Òscars pel seu tancament i el conseller interruptus Balcells per la seva brevetat en el càrrec. El 2007, el premi seguia tenint un punt d’humor i nominava la Troca altre cop, el pàrquing de l’Hospital, l’oci nocturn i la fira de l’Ascensió.

Així que ens plantem en la quarta edició. I què hi trobem? La copa del rei d’handbol, la Najat (només li falta això...), l’Ambicia’t, el mossèn Pardo, el Teatre de Ponent, la memòria històrica (al final algú s’ho ha cregut!), el Centre Cultural de la Caixa i un parell de ximpleries més. Més enllà de que en algun candidat algú pugui trobar-hi una mica de sorna lleu, és evident que tots estant plantejats en clau positiva.

Molt bé, doncs! Un altre espai de pseudocrítica en orris! Què ens quedarà al final? Sense oposició, moviments polítics, entitats serioses ni gent al carrer! Una ciutat grisa i socialista! Mentre digerim aquesta nova derrota de l’humor i el cinisme, deixeu-nos proposar uns quants candidats que es podrien haver afegit a la llista:

- El Centre de Cultura per la Pau (Can Jonch). Una pesseta de les antigues per qui endevini on és i què s’hi fa (i ja posats, de quin regidor depèn).
- El Pla d’Orientació d’Equipaments Comercials. No saben que amb el Ramassar ja en tenim prou?
- El nou Gra. Ningú donarà un cop de puny a la taula bramant que és vergonyós que l’únic que es fa per joves a Granollers és un Taj Mahal a lo Cumella?

Maria Teresa de Montserrat

Aquelles coses que no es poden dir a Granollers

Els nous regidors no fan res sense el permís de l’alcalde.

La via del tren no es podrà cobrir fins a l’any 2078.

El BMG no guanyarà mai la lliga.

El 9 nou és socialista i el Vallès és un pamflet de dretes.

L’alcalde Pujadas era molt millor que l’acalde Mayoral.

I en Mayoral és molt millor que en Jordi Terrades.

I Carme Esplugas era molt millor que Pius Canal.

Gran Centre és una manera encoberta de fer molts diners dient que es destinen a cultura i a serveis socials.

Molts votants de CIU voten Mayoral perquè no és socialista. És moderat.

La generació Puigantich té apartaments a la costa i dos cotxes al garatge.

Els patés de l’Anònims són molt millors que els del Mirallet.

Els Blaus tenen més diners que els Blancs, per això poden fer actes més xulos.

Els Blancs tenen menys imaginació que els Blaus, per això fan actes menys xulos.

ICV i ERC no són creïbles. Necessiten canvis en les formes de fer política.

CIU és un partit de iaies amb mantellina i missaires.

Els Poetes de Granollers han mort.

Can Bassa i Can Mònic votaran sempre PSC, encara que el seu cap de llista sigui un cantir d’aigua o un sofà-llit!

La Festa Major s’ha estancat.

El teatre a Granollers frega el rídicul. Només tenim grups amateurs emprenyats entre ells. Hem de tornar a fer obres de fa 10 anys i el teatre de Ponent segueix tant desconegut com sempre.

Palou té data de caducitat.

TV Granollers és una televisó d’una qualitat pèssima.

L’escena musical a Granollers no és tant bona com ens pensem. A la Garriga ens passen la mà per la cara. Dusminguet i Gertrudis en són originaris.

Culturalment tenim talent però no el sabem fer fructificar.

No hi ha cap polític que ens fagi trempar, que sigui original sense ser groller, que sigui intel·ligent sense ser pedant, que sigui senzill i que generi confiança.

Els Verds són bona gent però s’han fet grans.

La oposició i els moviments socials de la ciutat estan ancorats en una certa decadència i en un anar fent crònic. Han perdut la inventiva.

Els de l’Esquerda tenen idees. Però, els hi falta experiència, estratègia i mala llet!

Què més no es pot dir?


Maria Carme de Montserrat

Política? Sí, gràcies (i si us plau!)

Sempre he cregut que la política, més enllà de impressions etimològiques, ha d’ésser una suma equilibrada de valors i d’eficàcia. Més ben dit, d’essència, emoció, somni i reflexió per una banda i solucions, praxis, i realisme per l’altra.

Ben mirat –i fa temps que ho anem dient–, no veiem al nostre voltant ni una cosa ni l’altra. El govern municipal no mira endavant, no pensa la ciutat, exceptuant l’experiment –qui sap si útil o ben enfocat- del nou Pla Estratègic de la ciutat. Tampoc ho fa la oposició (té pebrots que l’únic discurs que ofereixen a la ciutat sigui l’article de rigor al Butlletí Municipal).

[Sempre hem defensat la necessitat d’una oposició forta i constructiva. Esperem que els darrers esdeveniments al si de CDC hagin estat alguna cosa més que l’elecció entre dos líders i la batalla de dues famílies o dos galls a la ombra]

Diu la teoria política que la participació es dóna (o s’incrementa) en moments de confrontació. La República, la transició o la darrera croada a l’Iraq en són bons exemples. Podríem dir doncs, que una situació com la que tenim ara és –provocada o no– ideal perquè en Mayo&co. treballin tranquils. Ni els millors estrategs socialistes –en tenen?– haguessin pogut dissenyar una situació així.

Així doncs, animem a entitats, partits, persones i d’altres ens vius a participar, tocar els collons, proposar, fer pintades, votar, manifestar-se i el que creguin convenient. Però no deixeu que el gris dels terres de Granollers s’apoderi de les nostres ànimes i les nostres idees.

Amén


Maria Teresa de Montserrat

Barack Obama i el recanvi polític a Granollers

Caldrà veure fins on és certa la frase yes, we can i tota aquesta parafernàlia de voler canviar el món, perquè tots plegats ja som prou grans i sabem que els reis són els pares. Però no ho dic pas amb ànim d’ofensa, ni vull fer notar el meu enuig. Al contrari, estic segura que la victòria de l’Obama serà un bàlsam per a la pèssima situació de la política al nostre món, senzillament, perquè ha apel•lat a l’èpica, als valors, a les consciències morals de les persones, i d’aquí n’ha de ressorgir –esperem-ho!- un esperit combatiu que faci canviar les coses.

Que ningú esperi acabar amb la pobresa o que les guerres s’acabin, ni que el món sigui un lloc més divertit i no tant terrible, tanmateix. La cruesa de la mort i la destrucció i l’egoisme hi seguirà campant al seu aire però, sens dubte, el yes we can obre les portes al somni i a la possibilitat que si ens ho creiem de veritat i treballem, tot és possible.

I a casa nostra, com ens arribarà aquest canvi? Ja veureu com ara, uns i altres, dretes i esquerres, voldran fer-se seves les idees del canvi. Uns i altres es sentiran hereus del moviment Obama i faran mans i mànigues per mostrar-se ben propers a aquest. I a Granollers, també, és clar. Ja veureu com tots els partits ens volen vendre els seus candidats i les seves idees amb el segell del canvi i la obamamania per tot arreu.

Però, no ens hem de deixar enganyar. L’Obama ha guanyat perquè venia il•lusió i un discurs crític amb els partits. Un discurs que l’ha acostat a la gent, als seus valors, a les seves preocupacions. I els partits locals no tenen la capacitat de fer-nos trempar com ho ha fet ell, perquè no tenen ningú amb el seu talent. Cap polític de la ciutat és empàtic. Alguns i algunes poden ser bellíssimes persones i, així em consta, però no generen emocions. No ens fan vibrar. Són grisos, com la ciutat.

L’efecte Obama ha de fer possible molts canvis. I un dels més importants, és el de fer foc nou amb la classe política a la ciutat. A les properes eleccions no podem tornar a tenir polítics del montón. Volem gent preparada, amb un discurs potent i engrescador, gent que ens faci sentir orgullosos de votar-los i de sentir-nos granollerins. Volem polítics que retornin la màgia a la política. I per això, tampoc ens calen Obames de torn, només ens fa falta gent amb la que hi puguem confiar de valent.

Actualment, amb la classe política que tenim podem fer reunions, sopars o balls de saló. Però, no podem construir futur. Calen canvis a tot arreu i canvis valents. Hem d’anar a buscar els millors i, malauradament, avui els millors no estan fent política.


Maria Carme de Montserrat