Ens morim. Som massa velles per seguir aquest ritme. No podem més i hem decidit deixar-ho. Tot plegat, perquè creiem que ja hem fet la feina que volíem: obrir escletxes dialèctiques per poder dir allò que massa vegades callem per por, vergonya o desconeixement. Volíem donar una oportunitat a la paraula i creiem que ho hem aconseguit.
Ara bé, estem convençudes que queda molta feina per a fer i, per això, animem a tots aquells i aquelles que tinguin coses a dir perquè facin un pas endavant i parlin. Sortiu dels vostres amagatalls! Animeu-vos a prendre la paraula! Digueu el que penseu i no el que volen que penseu! Cal que Granollers tingui més gent que s’atreveixi a qüestionar, a dir, a cridar, a proposar...
Estem convençudes que algú altre prendrà el relleu i que serà prou digne de seguir el treball que hem començat.
Siguem lliures altra volta i somniem el futur junts!
Aquí us deixem el nostre testament:
Volem una ciutat de nens i joguines, de carrers sense por. D’esforços compartits i d’il•lusions aconseguides. Una ciutat desperta, humil i orgullosa. Que s’esforci dia a dia. Jorn a jorn per trobar el futur. Que no tremoli davant les adversitats, que no afluixi el pas, que no perdi el nord.
Volem una ciutat d’homes i dones lliures, de pares que estimen pares i mares que estimen mares, de pares i mares, d’avis i tietes... de famílies grans i petites, monoparentals, heterosexuals, homosexuals i moltes altres coses més. Famílies, persones, ciutadans que es mirin els ulls i es donin la mà per arribar més lluny i créixer plegats.
No volem una ciutat funcionària. Trista i resignada a no ser ni mar ni muntanya. No volem deixar de somniar, ni creure que no és possible. No volem una ciutat plena de gent emprenyada que diu que tot és culpa dels polítics, ni polítics que diuen que el problema és de la gent. El problema és d’uns i dels altres. Uns per no escoltar i els altres per no entendre. Uns per no voler dir res i els altres per no voler fer res del que, a vegades, els hi diuen.
Volem una ciutat. La fem possible?
Amb tot l’amor us diem adéu.
Feu-nos el favor de fer, de Granollers, una ciutat millor.
Maria Teresa de Montserrat
Maria Carme de Montserrat
Ara bé, estem convençudes que queda molta feina per a fer i, per això, animem a tots aquells i aquelles que tinguin coses a dir perquè facin un pas endavant i parlin. Sortiu dels vostres amagatalls! Animeu-vos a prendre la paraula! Digueu el que penseu i no el que volen que penseu! Cal que Granollers tingui més gent que s’atreveixi a qüestionar, a dir, a cridar, a proposar...
Estem convençudes que algú altre prendrà el relleu i que serà prou digne de seguir el treball que hem començat.
Siguem lliures altra volta i somniem el futur junts!
Aquí us deixem el nostre testament:
Volem una ciutat de nens i joguines, de carrers sense por. D’esforços compartits i d’il•lusions aconseguides. Una ciutat desperta, humil i orgullosa. Que s’esforci dia a dia. Jorn a jorn per trobar el futur. Que no tremoli davant les adversitats, que no afluixi el pas, que no perdi el nord.
Volem una ciutat d’homes i dones lliures, de pares que estimen pares i mares que estimen mares, de pares i mares, d’avis i tietes... de famílies grans i petites, monoparentals, heterosexuals, homosexuals i moltes altres coses més. Famílies, persones, ciutadans que es mirin els ulls i es donin la mà per arribar més lluny i créixer plegats.
No volem una ciutat funcionària. Trista i resignada a no ser ni mar ni muntanya. No volem deixar de somniar, ni creure que no és possible. No volem una ciutat plena de gent emprenyada que diu que tot és culpa dels polítics, ni polítics que diuen que el problema és de la gent. El problema és d’uns i dels altres. Uns per no escoltar i els altres per no entendre. Uns per no voler dir res i els altres per no voler fer res del que, a vegades, els hi diuen.
Volem una ciutat. La fem possible?
Amb tot l’amor us diem adéu.
Feu-nos el favor de fer, de Granollers, una ciutat millor.
Maria Teresa de Montserrat
Maria Carme de Montserrat
1 comentari:
Em sap molt greu que marxeu... a pesar de la vostra avançada edat fèieu una molt bona contribució a generar opinió sobre aquesta societat granollerina que tant de debat li cal.
Descanseu en pau!
Publica un comentari a l'entrada